Mireia Ingla: “La decisió més important en pandèmia va ser la d’obrir els instituts”

92 views

L’alcaldessa de Sant Cugat, Mireia Ingla, visita l’Institut i respon les a preguntes de caire polític i també personal de l’alumnat de 2n i 3r d’ESO

REDACCIÓ 2n I 3r ESO // Mireia Ingla (1967) és, des de juny de 2019, l’alcaldessa de Sant Cugat del Vallès. Advocada de professió i militant d’Esquerra Republicana de Catalunya, és la segona dona en la història que ocupa l’alcaldia de la ciutat. Visita el centre un dilluns plujós i, durant gairebé una hora, no té problemes en estendre’s responent qüestions de l’esfera pública i de la més privada. L’entrevisten, en nom de l’alumnat de 2n i 3r d’ESO que ha cursat el Complement Curricular ‘Fem de periodistes’, la Marina, la Salma, en Yone i en Lucas.

L’entrevista a Mireia Ingla, íntegra.

Com definiries el teu paper com a alcaldessa?

Fer d’alcaldessa, ara que fa un any i mig que fa que ho soc, és estar a disposició de la gent de Sant Cugat. Crec que és el càrrec de representant públic que estem més a peu de carrer, tant alcaldes com regidors. Estem per respondre necessitats imminents. Ser alcaldes és aixó, ser-hi sempre.

Quina creus que és la prioritat més important a Sant Cugat ara mateix?

En el cas del Govern que tinc l’honor de liderar les prioritats són: en primer lloc, l’emergència climàtica; després, l’emergència habitacional, ja que estem a la ciutat amb el preu de lloguer més car del país. Jo tinc dos fills i una filla i no sé si hi podran viure. I en tercer lloc, volem que sigui una ciutat amb un Govern transparent sense corrupció, un govern d’honestedat republicana.

Què ha estat el més difícil de ser alcaldessa?

Una de les coses que més dolor m’ha causat, i alhora també més satisfacció de ser alcaldessa, ha estat a causa de la Covid-19 i va ser que al principi de tota la pandèmia, en la part més forta, es van trobar que a Sant Cugat hi havia molta gent que es moria a les residències. Amb això, es van trobar que, en poques setmanes, van tenir un ascens brutal de mortalitat en aquest sentit, ja que no hi havia capacitat en les residències de protecció. De fet, no hi havia mascaretes en aquell moment i l’ajuntament les havia de comprar, buscar i demanar per portar-les a aquestes residències perquè la gent gran se les pogués posar, però sobretot perquè els cuidadors també se les poguessin posar. Per tant, van ser moments molt durs en què hi havia dies que me n’anava plorant literalment a casa. En conclusió tot el suport i l’agraïment que se’ls ha fet i que encara se’ls fa és el que m’ha compensat més.

Quina valoració fas de les passades eleccions eleccions generals de Catalunya?

Els valoro positivament no?, perquè eren unes eleccions molt complicades fetes en plena pandèmia. Això vol dir que havien moltes persones que tenien por d’anar a votar eren unes eleccions molt complicades a nivell logístic i nosaltres havíem de garantir la seguretat i això li correspon a l’ajuntament, doncs la constitució dels col·legis electorals de les masses de facilitar els EPI, de facilitar totes aquestes mesures que vam haver d’implementar de forma extraordinària i això és una tasca que li correspon a l’ajuntament.

Per tant, en primer lloc estic molt satisfeta perquè es van poder celebrar amb total normalitat i tothom qui va voler va poder votar en els col·legis. També, com a representant d’Esquerra Republicana també valoro els resultats positivament i penso que ara el que toca es liderar el pròxim govern de la Generalitat des de l’independentisme d’esquerres i que això només ho pot fer Esquerra Republicana. Per tant, jo en aquest sentit estic contenta.

Mireia Ingla, al centre de la imatge, envoltada d’alumnat i docents de l’institut.

Quines mesures sanitàries es van aplicar per poder votar amb seguretat?

Hi havia un protocol que ens establia la Generalitat de Catalunya. Això no ens ho vam haver d’inventar nosaltres com a ajuntament. Eren uns protocols que havíem de complir, però sí que com a ajuntament tenim marge per fer més coses.

Per tant hi havia uns protocols que eren i li recordeu perque sabeu que ho vau sentir que hi havien les recomanacions de votar en franges horàries; per exemple, doncs, la darrera franja horària era per les persones confinades o les persones contagiades, i, doncs, el que vam fer és donar a totes les persones a les meses epis, no aquests … que portaven no se com es diu, això dels els epis aquesta, vaja i per tant això són les coses que vam fer. 

Vam fer molta formació amb tema covid per tant doncs d’organitzar les entrades, les sortides, les distàncies hi havia a terra, doncs, per garantir la distància de seguretat, i després també com a generalitat com a ajuntament el que vam fer va ser contractar persones, que això no era obligatori, però ho vam fer perquè es gestionen totes les ques fora. 

Per tant, doncs, va cordar la gent a les cues que no anessin, a que no s’aglomeresin, les entrades al col·legi les anaven fent de forma raonada. Per tant, doncs, totes aquestes mesures són les que vam haver de prendre, molt excepcionals que el que us deia mai ens haguéssim imaginat que hauríem de fer això per organitzar unes eleccions.

Quina valoració faries de la gestió que s’està fent a Sant Cugat pel que fa al Covid-19? 

Ho faria en positiu, ja que la situació és molt extraordinària, perquè ens hem trobat en una situació que mai ens haguéssim imaginat que faríem. Ja ho he dit molts cops, ni els ajuntaments, ni la generalitat, ni l’estat Espanyol, ni la unió Europea, ni pràcticament mig món s’ho imaginava. Ja hem vist que a tot arreu és igual de complexa, uns llocs tanquen a unes hores, a altres obren a unes altres, però en definitiva la pandèmia continua avançant i hem de ser capaços de frenar-ho amb les mesures excepcionals tan dràstiques que s’han prés i que perjudiquen grans col·lectius, dels quals també el vostre, per moltes circumstàncies que esteu vivint i patint.

Per tant nosaltres com a ajuntament el que hem fet és ser al peu del canó, com abans us explicava amb la nostra relació amb les residències, que potser és la part que en ha colpit més a nivell emocional, però després també estem fent una gran inversió de recursos econòmics per donar més suport a aquests col·lectius que estan més perjudicats, perquè no poden obrir, i segur que vosaltres en coneixeu, perquè potser fins i tot us afecta directament, o a les vostres famílies, o si no, a algú molt proper. Aquests comerços que no poden obrir al cap de setmana, aquests restaurants que no poden obrir amb normalitat, els centres comercials que ara no poden obrir, totes les activitats que ara no es poden fer, que malgrat que avui comença una nova etapa, que és una mica més oberta, que continuem tenint limitacions, que per tant com ajuntament hem donat suport a comerços, els petits autònoms, a les petites empreses, hem donat suport també a les entitats que no poden fer les seves activitats amb normalitat.

Valoro positivament el que s’està fent, encara que estic convençuda de què ho podríem fer millor, segur.

Els periodistes, amb l’entrevistada.

Com s’organitza la policia de Sant Cugat?

Això de la policia és tot un món! S’organitza! Ara que es parla tant del model policial a Sant Cugat volem que sigui de proximitat, policia de carrer. Va més enllà que la tasca de sanció. Necessitàvem més efectius i els estem aconseguint, Tenim una ciutat molt extensa i els estem aconseguint. Ha arribat un nou inspector en cap per modernitzar la policia, per treballar més en l’àmbit digital i tenir una comunicació més eficient.

Quina és la teva opinió sobre el feminisme?

Crec que coincidiria amb totes espero que també tots, amb què ens queda molta feina per fer i per tant des de l’Ajuntament de Sant Cugat,  per explicar-vos alguna cosa que és una acció molt directa, estem treballant en un pla d’igualtat a nivell intern, a nivell d’organització. A l’ajuntament de Sant Cugat hi treballen al voltant de 900 persones, és molt extensa. Necessitem plans d’igualtat i hi ha una aposta claríssima de demanar que a tots els actes siguin paritaris. Si no donem visibilitat a les dones, no tenim referents, sense referents sempre estem en els tòpics de sempre. Volem fer polítiques amb perspectiva de gènere. Volem veure la ciutat amb ulls de dona, i sempre s’han fet les ciutats amb ulls d’home.  Tenim actes pensats per al 8 de març per reivindicar el paper de la dona.

“Volem veure la ciutat amb ulls de dona, i sempre s’han fet les ciutats amb ulls d’home”

A la teva infantesa, què volies estudiar? 

Vaig passar etapes, però primer, com molta gent suposo, volia ser cantant, de petita m’agradava molt cantar. Evidentment no va poder ser ni molt menys. Però jo soc advocada, us he dit que fa un any i mig estava fent d’alcaldessa i abans de fer d’alcaldessa vaig fer de regidora, però jo fins aquell moment doncs he fet d’advocada, per tant jo vaig estudiar Dret, vaig estudiar un màster en Mediació i m’he dedicat professionalment a l’advocacia i per tant jo a la vostra edat ja sabia què fer. 

I ara, quins són els teus principals somnis?

Somnis? Jo, quan parlem dels somnis, em refereixo la meva esfera absolutament personal perquè entenc que és al que es refereix la pregunta. Jo tinc dos fills i una filla, per tant, el meu somni, com el de qualsevol mare, és que els meus fills la meva filla siguin feliços. És l’únic somni amb el que realment em conformaria ara mateix. 

Com se sent en ser la primera dona alcaldessa de Sant Cugat?

No sóc la primera dona alcaldessa de Sant Cugat. Bé, mira sóc la tercera, però a l’ajuntament, allà, a alcaldia, al vestíbul, si no heu estat mai, us convidaria al fet que vingueu a veure-ho, tenim un quadre amb tots els noms dels alcaldes de Sant Cugat de sempre i abans de la dictadura, de l’època de la República, i tot eren homes fins que va arribar l’alcaldessa Conesa l’any 2015, crec…no, 2011 crec. Portem un desavantatge brutal, per tant jo estic contribuint a una mica més a combatre aquestes desigualtats que abans es publicaven i, per tant, encara ens queda molta, molta feina a fer. Sí que hi ha hagut més regidores, però d’alcaldesses molt poques i regidores també a una distància brutal. Penseu que l’altre dia, buscant, ho vaig llegir: que el proper Parlament de Catalunya hi haurà més diputades que mai, per tant també s’estan fent en aquest sentit. Això també depèn molt dels partits polítics. Arriba un moment que, si no fas res, les coses espontàniament no es corregeixen i, per exemple, en el cas d’Esquerra Republicana, és obligatori que hi hagi homes i dones a totes les llistes electorals, que siguin “cremallera”: per tant, ha d’haver-hi igual d’homes que dones, un darrere l’altre, no posar tots els homes al principi i les dones al final per dir que hi ha dones… que això també s’ha fet no fa gaire. Aleshores, bé, hem de contribuir d’alguna manera a corregir aquesta immensa desigualtat i discriminació que estem patint les dones històricament.

Com viu la teva família que siguis l’alcaldessa?

Depèn del dia, així de clar t’ho dic. Diguéssim que tinc la sort de què els meus fills i la meva filla ja són més grans i per tant potser… També tenen la sort de què tenen el seu pare, i en aquest sentit, doncs en el seu moment ho vam debatre i també sabíem que això voldria dir un cost important, perquè jo estic moltes hores fora de casa i també molts caps de setmana i en tot cas crec que ens ho vam dir prou explícitament com perquè ningú fes una sorpresa. Bueno hi ha dies que ens trobem a faltar mútuament més perquè jo també els trobo molt a faltar, però tot cas és el que ara ha tocat.

Què és el que més t’agrada de ser alcaldessa? I el que menys?

El que més m’agrada, i que m’ho imaginava, però que ho he descobert en el dia a dia és que està l’oportunitat de poder fer coses com aquesta que faig avui, l’oportunitat de conèixer persones que si no, no coneixeria, de participar en coses com aquesta, i altres que tinc la sort de participar en una ciutat que fa, moltíssimes coses. Per tant, el millor és això l’oportunitat de conèixer molta gent, i d’aprendre molt cada dia de gent molt diversa. El pitjor és segurament allò que, quan t’estan explicant una situació, o un problema i tu creus que tenen tota la raó del món, però no ho pots resoldre, segurament aquesta és la pitjor, la impotència, del no haver assumit encara que fer d’alcaldessa no vol dir resoldre tots els problemes a la ciutat.

Mireia Ingla, escoltant una de les preguntes.

Has treballat en algun altre àmbit que no sigui la política al llarg de la teva vida? En cas afirmatiu, quin? Com va ser la teva experiència?

Sí, i tant, i tant que he treballat tota la vida, de fet quan no havia acabat la carrera, ja estava treballant de becària, amb un despatx de advocades. Vaig estar, sobretot al principi, treballant només amb un despatx advocades i m’he dedicat tota la vida a la meva professió, que és el que us deia abans: que sóc advocada i mediadora i vaig a treballar-hi fins a l’any 2015, que vaig fer de regidora i vaig decidir que no podia ser compatible. Aleshores, ja vaig decidir apartar-ho momentàniament, encara que sigui la meva professió.

La teva condició de dona t’ha afectat a la vida?

La meva condició de dona? Sí, clar, tota la vida, tota la vida. La nostra condició de dona ens condiciona moltíssim, encara vivim en una societat molt desigual i moltes vegades em fan observacions, comentaris, apreciacions que si jo fos un home no me’ls farien. Això, moltíssims: per escriure un llibre.

T’has sentit alguna vegada atabalada pel teu càrrec? Quan?

Sí, moltes vegades, el quan no te’l sabria dir, perquè és molt sovint, més d’un cop he pensat que si no m’atabalés, també, potser no seria conscient de la responsabilitat que tinc. Per tant, sí que em sento molt atabalada, i no m’avergonyeixo de dir-ho, i que hi ha situacions que m’afecten i que em fan estar trista o que em fan estar enfadada i em fan sentir impotent.

Què en penses de la joventut d’avui en dia?

Penso molt bé de la joventut d’avui en dia, de totes les joventuts. Crec que en tot cas el futur és a les vostres mans. El que hem de fer és trobar eines entre tots plegats. Perquè el futur és complicat també i jo sé que estem vivint moments complicats, aquesta pandèmia ens deixarà una crisi important. Abans també deia que vivim en una ciutat on no és fàcil emancipar-se, perquè continuarà havent-hi sous i feines molt precàries. Malgrat que sou una joventut molt preparada, segurament més que mai, la gent jove teniu oportunitat de tenir títols universitaris, màsters, postgraus, fer erasmus i fer moltes coses. Però després la realitat és dura, per tant, crec que el futur de qualsevol societat passa per la joventut i les polítiques públiques. Clarament, també han d’estar enfocades en això. Més, el planeta, que abans explicava, el tema de l’emergència climàtica també va molt lligat a vosaltres. 

Què et va inspirar per ser alcaldessa?

El fet de ser alcaldessa és el fruit d’haver hagut unes eleccions, uns resultats i aconseguir un consens perquè em votessin forces polítiques, no sol la meva, que això també és la política. Avui en dia ser capaç de representar més enllà només el partit el que represento, jo sóc l’alcaldessa de tota la gent de Sant Cugat i m’han fet alcaldessa forces polítiques més enllà de la meva. Per tant, a vegades són les circumstàncies que t’hi trobes, no? I en el moment en què tens l’oportunitat i després en el dia que em vaig voler dedicar a la política, de fet, la gent que em coneix em va dir que no els hi sorprenia que ho hagués decidit. A vegades et coneixen més a fora, que tu mateixa. Sempre he tingut reptes a posar-me, reptes al davant i sense cap mena de dubte probablement és el repte més important de la meva vida a banda de la meva part més personal com a Mireia, diguéssim.

Se sap quan trauran els barracons de l’institut?

Bé, sí que se sap que algun dia els trauran, però el que no sé quan, però el tema, és que nosaltres, aquí a Sant Cugat, tenim una altra escola que en aquests moments està en mòduls, que dieu vosaltres, per atendre les necessitats de centres públics, i no es dóna tant de si, com per poder, tan ràpidament, construir edificis com crec que seria imprescindible. Crec que l’educació pública ha de ser la prioritat per qualsevol govern, i per qualsevol país, des de la meva òptica i la meva ideologia, clarament, l’escola pública és la prioritat. És més, crec que la decisió més important que s’ha prés en aquesta pandèmia és que les escoles i els instituts tornin a obrir. Per nosaltres, això era imprescindible, i crec que això també té a veure amb el que dieu, que és prioritari. En tot cas, és evident que necessitaríem més recursos per anar més de pressa i treure més mòduls, i tenir a canvi més edificis.

close

El més recent