Alumnat de 3r d'ESO de l'Institut Arnau Cadell, al parc d'atraccions Tibidabo. Fotografia pròpia.

L’alumnat de tercer d’ESO descobrim com funcionen les atraccions del Tibidabo

Cinc grups de 3r d’ESO hem anat al Tibidabo per fer un treball dels mecanismes de les atraccions, i hem aprofitat per gaudir-ne

Luca F. i Dan C // El passat mes d’octubre vam anar al Tibidabo tots els alumnes i les alumnes de 3r A, B, C, E i F (i unes setmanes més tard hi va anar també el grup D). L’excusa per la sortida era fer un treball de Tecnologia, explicant-nos els mecanismes de les atraccions. A més de fer el treball, però, vam aprofitar per pujar-nos a les atraccions. 

Per anar fins allà, vam agafar el tren a Valldoreix fins a Peu del Funicular. Un cop al Funicular, vam pujar fins a dalt, tot seguit vam caminar fins al Tibidabo i vam esmorzar mentre esperàvem tots els grups. Després ens van dividir per grups-classe i els monitors ens van fer una ruta pel parc explicant-nos les funcions de cada atracció. Un cop havíem treballat aquestes funcions de manera teòrica en un dossier, ens enfilàvem a l’atracció.

Els companys de 3r C hem fet un repàs, en forma de crònica, de quines van ser les atraccions que vam veure i què en vam aprendre:

Les cadires voladores: la millor atracció del Tibidabo?

Per: Jan Blay, Max Badia i Gerard Rios

Es podria dir que les cadires voladores és una de les atraccions més famoses del Tibidabo. Cada any, 700.000 persones l’utilitzen, una mitjana de 1914 al dia. Dura uns dos minuts. Aquesta atracció agrada a totes les edats, especialment als més petits. Per entrar-hi, has de mesurar, com a mínim, 110cm, i fins a 120cm has d’anar acompanyat d’un adult.

En aquesta atracció actuen dos tipus de forces: la centrífuga, que és una força cap a fora aparent en un marc de referència giratori; i la gravetat, que és un fenomen natural pel qual els objectes amb massa són atrets entre si.

La sensació, quan hi vam pujar, era, com nosaltres diem, flipant: semblava que volessis, però també produeix una mica de vertigen perquè l’atracció arriba a una altura considerable. Des de dalt de tot, es podia veure gran part de Barcelona, les vistes eren al·lucinants i boniques.

A nosaltres, aquesta atracció ens va agradar molt. Per a nosaltres, la millor de tot el parc d’atraccions. A més, vam fer dues rondes, en general tot el curs va posar-li una valoració positiva, menys les persones que no van pujar a causa del vertigen. L’atracció és entretinguda i divertida, són les paraules que millor la descriuen.

Agafem velocitat: de segon plat, el tren

Per: Héctor Serrano

L’activitat del tren va ser la segona activitat que vam fer, té un total de 6 preguntes. L’activitat va començar amb un resum, que ens deia la longitud del recorregut (400 m), la massa total del tren (5.000 kg), la potència (19 kW) i quantes persones poden estar en un vagó (dues). Després, en les preguntes, ens van dir quantes rodes hi ha per vagó (sis), quants motors té el tren (un per vagó, sis en total), com es pot relacionar la fricció amb el desplaçament del tren (perquè frega amb la via, força de fregament) i com se subjecten els vagons (amb cinc rodes).

Després de fer les preguntes vam pujar a l’atracció, va ser una experiència divertida, ja que en acabar les dues voltes, quan el tren estava arribant a la pujada final, van fer com que el tren tornava, però cap enrere, fent-nos fer la sensació de què passaria si el tren no tingués prou força de fregament.

Preguntant a la gent m’han dit que no els entusiasmava molt, ja que venien de fer l’activitat de les cadires que és més emocionant per a ells.

Seguim amb moviments pendulars… el ‘piratta’!

Per: Laura Jordan i Martina Ros

Quan vam arribar al vaixell pirata, primer ens van explicar tota la seva mecànica. Com tots sabem, va de costat a costat, amb l’ajuda d’una roda que té a sota. Depenent d’on vulgui anar el vaixell, la roda girarà en aquella direcció (si la roda gira a l’esquerra, produirà que el vaixell vagi cap a l’esquerra i el mateix serà amb la dreta).

Hi vam poder pujar tota la classe, ja que té una capacitat de 42 persones per viatge. La nostra experiència va ser molt bona i totes volíem anar sempre als laterals perquè fa la sensació que puges més, però ens van explicar que no: tant si estàs al mig com si estàs als laterals, pujaràs igual, i l’experiència que et passa en pujar al vaixell, és que la teva panxa sent l’adrenalina. A més, amb cicles d’1:30 minuts, poden pujar fins a 1.000 persones cada hora! 

La penúltima que vam gaudir: els autos de xoc.

Per: Helena, Gemma i Lucía Katunaric

Després de pujar al vaixell vam anar als autos de xoc, era la penúltima atracció a la qual pujàrem aquest dia. Ens van explicar moltes coses i les vam apuntar al dossier, però les més importants van ser els fregaments del cotxe amb el terra d’acer inoxidable i les xarxes. 

Això consistia en què, amb l’antena de l’auto, que xocava amb la xarxa, s’absorvia l’electricitat per transportar-la al mecanisme de l’auto i de l’auto passava l’energia al terra d’acer. Per tant, de la xarxa passava a l’auto i de l’auto a terra. És el mateix mecanisme que tenen els trens.

La nostra experiència va ser bastant divertida perquè anàvem xocant amb la gent de la nostra classe (i amb els professors) i anàvem sols al cotxe.

La més esperada: la muntanya russa

Per: Ainoa Gassó i Alba Griñó

La muntanya russa és una atracció que està dissenyada per funcionar sense motor. S’aprofita de l’acceleració que produeix la força gravitacional per funcionar. Al final, l’energia que s’acaba perdent del sistema es transforma en energia calorífica (calor) i energia sonora (so) degut a les forces de fregament i la resistència de l’aire.

Va ser una experiència molt divertida, ja que és una de les millors atraccions del Tibidabo. Totes les classes van voler repetir, però al final tothom va pujar dos cops menys 3r C que només va pujar un, ja que el seu monitor es va entretenir molt. Igualment va estar molt bé i ens va agradar molt.

Diria que tots els grups van gaudir molt i tots ens vam quedar amb ganes de més. Personalment trobem que la muntanya russa sempre serà la millor atracció.

Algunes opinions i valoracions de l’alumnat

Per: Irene Arroniz i Alexia

Després de fer la sortida, ens hem dedicat a recollir algunes opinions de l’alumnat. En general, a tots els hi va agradar el Tibidabo, però a uns més que a d’altres. L’Helena, una companya de 3rC, diu que no li va agradar molt perquè no vam pujar a la montanya russa tantes vegades com les altres classes, també diu que el senyor que ens explicava les coses xerrava molt. Per la seva banda, el Dan, un company de classe, diu que el que li va agradar més va ser la muntanya russa, perquè era la que anava més ràpid i li va semblar molt divertit. 

La Laura, que també és una companya del grup C, va anar més d’un cop al Tibidabo quan tenia 9 o 10 anys, va anar amb els casals d’estiu, així que no li venia de nou, però ho va gaudir igualment. L’Ainoa, una altra alumna del nostre grup, es va quedar amb les ganes de pujar a una altra atracció diferent, com per exemple a l’Hotel Kruger. La majoria de la gent es va quedar amb les ganes de pujar-se novament als autos de xoc, que van ser tota una festa, i a la muntanya russa. L’any que ve hi tornem!

Redactors Juniors

, , , , , , , , ,
close